DE POBLE NOU (PINEDA) A TUROS GROS DE MIRALLES

DE POBLE NOU (PINEDA) AL TURO GROS DE MIRALLES

Data: 31/08/2008

Components Colla Peu a Terra d'avui: Oscar León, Joan Masvidal, Agustí Osuna, Jordi Pont, Jordi Riudavets, Joan Grima i Jose Martínez.

Dificultat: Mitjana-Alta.

Temps: Mitg ennovulat i molt xafogós.

Sortim a les 07:45 h. de casa del Sr. Agustí Osuna, al carrec Costa Brava de Poble Nou.

Enfilem la pujada fins a Sant Jaume i arribem un cop passada aquesta ermita, a la baixada de l'entrada de l'autopista, fins arribar a la riera de Pineda de Mar. Riera amunt passem per sota del pont de l'autopista i tot seguit girem a la dreta pujant per la carretera de Sant Pere de Riu , agafem un corriol que va al costat de la tanca de l'autopista que està ple d'herbes i verdisses, fins al punt que ens em d'aturar tot sovint i en Joan Masvidal es fà una bon parell d'esgarrinxades.Tot pujant arriben al Cal Bec, on tombem a la dreta, en el camí que ens porta fins les antenes, i desde aquest plà tomben fins a la baixada que ens porta a la riera de Santa Susanna.

Un cop a la riera tombem cap a la dreta baixant la riera i desprès de passar per sota l'autopista, trenquem cap a l'esquerra i tot seguit tornem a passar per un tunel per sota l'autopista on comença una pujada bastant forta que continua i continua sense deixar un moment de descans. Entre la xafogor i la forta pujada, arribo bastant ofegat a datl. Pujem uns tres kilometres, arribem al final de la pujada on trobem el Turó Gros de Miralles de 343 m. d'alçada. Ens fem una foto i tombem a mà esquerra baixant fins a la Plaça de les Bruixes.

Aquí ens tornem a fer una altre foto. Agafem el sender a mà dreta on hi ha una senyal de prohibit circular cotxes i motos. I tot just agafar aquest sender tombem a mà dreta on hi ha un corriol que baixa riera avall fins el Pou del Llop. El paissatge que anem troban es molt verd, encara que estém a finals d'Agost, peró tot es vageny.

Al final d'aquesta baixada arribem al camí que uneix Quatre Camins amb Tordera. Nosaltres agafem a mà esquerra en direcció a Sant Miquel de Valmanya i al arribar a aquest indret on hi ha una esglesia, ens fent una altre foto. Continuem en direcció a Quatre Camins, el camí fa una pujada suau i després de poc mes d'un kilometre, trenquem a l'esquerra per anar a buscar la Riera de Santa Susanna. Baixem per la riera, per un camí molt polssos durant un tres kilometres fins a arribar a la carretera asfaltada, passant per Can Mestres on veiem el caballs d'aquests ranxo.

Continuem baixant per la riera fins a arribar a la carretera que la passem per sota devant del restaurant Can Feliu i per el camí del mitg arribem a Pineda fins la Diagonal cap amunt a esmorçar al Bar Rute, on arribem a les 10:05 h. Hem fet fins aquí una 28 kilometres.

Com podeu veure ens cuidem, hem suat de valent, hem patit les fortes pujades, hem tragat la tira de pols, peró al final arriba la recompensa, encara que no se si totes les calories que hem cremat les tornem a recuperar. Be, de totes maneres, aquest es un dels millors moments del dia, relatxats i una mica suats recuperem forçes i fem petar la xerrada una bona estona.
Bé fins un altre sortida. I animeu-vos a fer comentaris al blog que com mes serem mes riurem.

Joan Grima

CONTRACRÒNICA D´UN QUE ANAVA APURAT.

Diumenge, 7:00 del mati, sona el despertador i tinc pensament negatius (i agressius) contra la bicicleta. 7:15, ja despert (necessito un quart d´hora per ser d´aquest món), esmorzo fort : barrita kellogs de xocalata, galetes principe doble choc, got de vichy catalán i tallat carregat (aquesta setmana no m´agafarà cap “pajara”!).
7: 45 : arribo al punt de sortida. Em presenten el Manyo (sí, si, el mític “manyo”, l´únic ésser viu conegut que ha pujat i baixat la “empinada” que tots sabeu), i em diuen que en Jordi Riudavets (un altre fiera) ha preparat la ruta. Comencem bé !
Enfilem cap a l´ermita de Sant Jaume i ja els hi veig el cul a tots (és la trista i poc edificant perspectiva del que va últim del pelotón). Només comencar, i primer esbufec del dia. Baixem cap a la Riera de Pineda, i tornem a pujar cap a Sant Pere de Riu. Quan ja em començo a asfixiar, trenquem per un corriol que està tant ple de verdisses, que ens fa ser la “collapeuaterra” de veritat. Alguns s´esgarrinxen (ferides de guerra per ensenyar a la familía lo valents que som!!).
Baixem cap a la Riera de Santa Susana, i el nostre sherpa Jordi, ens ofereix el plat fort del dia : la pujada al Turó Gros de Miralles per un camí que no em fet maí. Cullons!! No m´estranya que no l´haguem fet mai. Una pujada forta (però forta, forta, eh!) i llarga (llarga, llarga, eh!), d´aquelles que et fan pensar allò de què “que he hecho yo para merecer esto”. Arribo a dalt suat, ofegat i exprimit. En canvi, el Manyo i en Jordi sobrats. Beneït en Joan Grima que treu la càmara que ens dona cinc minuts per respirar !
I ara una baixada llarga per disfrutar. Primer, baixem fins la Plaça de les Bruixes. Després, darrera el Manyo, per un caminet (casi trialera) pel mig del bosc que ens porta fins el Pou del Llop (Nota : això del Pou del Llop, que no sé un recarai és, ho he copiat de la crònica d´en Joan Grima, perque això de dir que s´arriba al Pou del Llop queda de puta madre).
I com que tot lo bo s´acaba, ja toca tornar, o sigui que enfilem el camí de tornada, pujant cap a Vallmanya. I ja els hi torno a veure el cul a tots! Una parada tècnica a l´església de Valmanya per la foto de rigor (sort de la fotografia que em permet posar el peu a terra i agafar oxigen), tornem a pujar.
A la cruïlla de la pujada del quad, algú proposa pujar fins a Coll de Porc (hòstia! hòstia!), però mirem el rellotge i veiem que anem tard, i que val més tornar (buf! menos mal!). A partir d´aquí baixem cap a la Riera de Santa Susana per un camí que podríem anomenar la “ruta del polvo”, perquè els de darrera vam quedar ben arrebossats de pols, talment com croquetes a punt per la fregidora.
Finalment el puntasso del dia : EL RUTE. Però abans del bocata, s´imposa fer un canvi d´aigües a l´intimitat (aquesta vegada no m´heu enganxat K…).

El farolillo rojo.