DE POBLE NOU (PINEDA) A TUROS GROS DE MIRALLES

DE POBLE NOU (PINEDA) AL TURO GROS DE MIRALLES

Data: 31/08/2008

Components Colla Peu a Terra d'avui: Oscar León, Joan Masvidal, Agustí Osuna, Jordi Pont, Jordi Riudavets, Joan Grima i Jose Martínez.

Dificultat: Mitjana-Alta.

Temps: Mitg ennovulat i molt xafogós.

Sortim a les 07:45 h. de casa del Sr. Agustí Osuna, al carrec Costa Brava de Poble Nou.

Enfilem la pujada fins a Sant Jaume i arribem un cop passada aquesta ermita, a la baixada de l'entrada de l'autopista, fins arribar a la riera de Pineda de Mar. Riera amunt passem per sota del pont de l'autopista i tot seguit girem a la dreta pujant per la carretera de Sant Pere de Riu , agafem un corriol que va al costat de la tanca de l'autopista que està ple d'herbes i verdisses, fins al punt que ens em d'aturar tot sovint i en Joan Masvidal es fà una bon parell d'esgarrinxades.Tot pujant arriben al Cal Bec, on tombem a la dreta, en el camí que ens porta fins les antenes, i desde aquest plà tomben fins a la baixada que ens porta a la riera de Santa Susanna.

Un cop a la riera tombem cap a la dreta baixant la riera i desprès de passar per sota l'autopista, trenquem cap a l'esquerra i tot seguit tornem a passar per un tunel per sota l'autopista on comença una pujada bastant forta que continua i continua sense deixar un moment de descans. Entre la xafogor i la forta pujada, arribo bastant ofegat a datl. Pujem uns tres kilometres, arribem al final de la pujada on trobem el Turó Gros de Miralles de 343 m. d'alçada. Ens fem una foto i tombem a mà esquerra baixant fins a la Plaça de les Bruixes.

Aquí ens tornem a fer una altre foto. Agafem el sender a mà dreta on hi ha una senyal de prohibit circular cotxes i motos. I tot just agafar aquest sender tombem a mà dreta on hi ha un corriol que baixa riera avall fins el Pou del Llop. El paissatge que anem troban es molt verd, encara que estém a finals d'Agost, peró tot es vageny.

Al final d'aquesta baixada arribem al camí que uneix Quatre Camins amb Tordera. Nosaltres agafem a mà esquerra en direcció a Sant Miquel de Valmanya i al arribar a aquest indret on hi ha una esglesia, ens fent una altre foto. Continuem en direcció a Quatre Camins, el camí fa una pujada suau i després de poc mes d'un kilometre, trenquem a l'esquerra per anar a buscar la Riera de Santa Susanna. Baixem per la riera, per un camí molt polssos durant un tres kilometres fins a arribar a la carretera asfaltada, passant per Can Mestres on veiem el caballs d'aquests ranxo.

Continuem baixant per la riera fins a arribar a la carretera que la passem per sota devant del restaurant Can Feliu i per el camí del mitg arribem a Pineda fins la Diagonal cap amunt a esmorçar al Bar Rute, on arribem a les 10:05 h. Hem fet fins aquí una 28 kilometres.

Com podeu veure ens cuidem, hem suat de valent, hem patit les fortes pujades, hem tragat la tira de pols, peró al final arriba la recompensa, encara que no se si totes les calories que hem cremat les tornem a recuperar. Be, de totes maneres, aquest es un dels millors moments del dia, relatxats i una mica suats recuperem forçes i fem petar la xerrada una bona estona.
Bé fins un altre sortida. I animeu-vos a fer comentaris al blog que com mes serem mes riurem.

Joan Grima

CONTRACRÒNICA D´UN QUE ANAVA APURAT.

Diumenge, 7:00 del mati, sona el despertador i tinc pensament negatius (i agressius) contra la bicicleta. 7:15, ja despert (necessito un quart d´hora per ser d´aquest món), esmorzo fort : barrita kellogs de xocalata, galetes principe doble choc, got de vichy catalán i tallat carregat (aquesta setmana no m´agafarà cap “pajara”!).
7: 45 : arribo al punt de sortida. Em presenten el Manyo (sí, si, el mític “manyo”, l´únic ésser viu conegut que ha pujat i baixat la “empinada” que tots sabeu), i em diuen que en Jordi Riudavets (un altre fiera) ha preparat la ruta. Comencem bé !
Enfilem cap a l´ermita de Sant Jaume i ja els hi veig el cul a tots (és la trista i poc edificant perspectiva del que va últim del pelotón). Només comencar, i primer esbufec del dia. Baixem cap a la Riera de Pineda, i tornem a pujar cap a Sant Pere de Riu. Quan ja em començo a asfixiar, trenquem per un corriol que està tant ple de verdisses, que ens fa ser la “collapeuaterra” de veritat. Alguns s´esgarrinxen (ferides de guerra per ensenyar a la familía lo valents que som!!).
Baixem cap a la Riera de Santa Susana, i el nostre sherpa Jordi, ens ofereix el plat fort del dia : la pujada al Turó Gros de Miralles per un camí que no em fet maí. Cullons!! No m´estranya que no l´haguem fet mai. Una pujada forta (però forta, forta, eh!) i llarga (llarga, llarga, eh!), d´aquelles que et fan pensar allò de què “que he hecho yo para merecer esto”. Arribo a dalt suat, ofegat i exprimit. En canvi, el Manyo i en Jordi sobrats. Beneït en Joan Grima que treu la càmara que ens dona cinc minuts per respirar !
I ara una baixada llarga per disfrutar. Primer, baixem fins la Plaça de les Bruixes. Després, darrera el Manyo, per un caminet (casi trialera) pel mig del bosc que ens porta fins el Pou del Llop (Nota : això del Pou del Llop, que no sé un recarai és, ho he copiat de la crònica d´en Joan Grima, perque això de dir que s´arriba al Pou del Llop queda de puta madre).
I com que tot lo bo s´acaba, ja toca tornar, o sigui que enfilem el camí de tornada, pujant cap a Vallmanya. I ja els hi torno a veure el cul a tots! Una parada tècnica a l´església de Valmanya per la foto de rigor (sort de la fotografia que em permet posar el peu a terra i agafar oxigen), tornem a pujar.
A la cruïlla de la pujada del quad, algú proposa pujar fins a Coll de Porc (hòstia! hòstia!), però mirem el rellotge i veiem que anem tard, i que val més tornar (buf! menos mal!). A partir d´aquí baixem cap a la Riera de Santa Susana per un camí que podríem anomenar la “ruta del polvo”, perquè els de darrera vam quedar ben arrebossats de pols, talment com croquetes a punt per la fregidora.
Finalment el puntasso del dia : EL RUTE. Però abans del bocata, s´imposa fer un canvi d´aigües a l´intimitat (aquesta vegada no m´heu enganxat K…).

El farolillo rojo.

DE CALELLA AL ROCATELL

DE CALELLA AL ROCATELL

Sortim el dia 24/08/2008 a les 07:30 h. de devant de la font de l'Hostpital de Calella i avui la Colla Peu a Terra la formem en Joan Masvidal, l'Agustí Osuna, en Jordi Pont, en Jordi Riudavets i en Joan Grima.

Després de fer la foto de rigor començem a pujar per la Carretera d'Hortsavinyà, també coneguda com a Carretera Nova. Fa una temperatura agradable i el sol està mitg entorbolit per nuvols. Després al anar pujant patirem molta xafogor.

Al cap de 5,50 km. de pujada s'acaba l'asfalt i comença el camí de terra, arribant fins a Sant Andreu i els Tres Termes al km. 7,70. Després de Tres Termes a la baixada abans de la curva tombem cap a la dreta, on hi ha una baixada força pronunciada i després comença ja tota la estona a pujar, passant per la Serra de la Corona al cap de 10 km. de la sortida; i també passem per la Font dels Ocells al cap de 2,50 km. Tot seguit de passar aquesta font be una pujada molt forta que ens porta al cap de 0,50 km. fins al Bitllador, on hi ha el lletrero del trencant cap a Can Portell.

Seguim uns 0,70 km. cap a la dreta passant per la casa rural Can Pica i continuem pujant fins a dalt que hi ha un petit descans i tombem cap a l'esquera en direcció a Tordera i tot seguit arribem al Coll de Palomeres.

Desde aqui tot es baixada fins a arribar a la trenca per anar al Rocatell , passarem per unes casses situades a mà esquera i a una trenca que indica Tordera i Sant Llop, agafarem aquesta ultima direcció i després d'unes casses situades a mà dreta, tot seguit trobem a mà esquera una valla pintada de blanc i vermell que la passem pel costat i d'aquí al Rocatell tans sols hi ha un kilometre.

Passem primer per una casa de pagés a ma dreta on hi ha una gran bassa amb nenufers i ons s'intueix la vista que veurem després desde el Rocatell. Continuem avançant i passem per una altra casa de pagés i al cap de poc veiem uns pins i unes roques abans d'arribar a la curva. Hem arribat al Rocatell. Ens enfilem a les pedres i podem veure Hostalrich i el seu Castell, l'autopista, Breda, Gualba, Sant Celoni i el Montseny, arribant fins i tot a veure un troç del massis de la Mola.

Com podeu comprobar a les fotos la vista desde aquest indret es impresionant i hi veiem tots els colors del verd com diu la canço d'en Raimon. Es un paissatge imponent que mereix l'excursió.

De tornada refem el cami fins els Coll de Palomeres i baixem per l'ermita de l'Erola fins a Coll de Porc i Quatre Camins fins arribar a Can Pallofa i per la Riera de Pineda fins al bar Rute per esmorzar on arribem a les 10 en punt.
Es una excursió que val molt la pena i que te una dificultat mitjana, si no esteu tant en forma com nosaltres i la feu en mes estona no passa res, l'important es poguer disfrutar de la bici de montanya i de la natura. Si la feu en menys temps no digue res per no baixar-nos la moral.

DE CALELLA A LA CREU DE CANET

DE CALELLA A LA CREU DE CANET













Ruta que es podeu decarregar de wikiloc













Perfil de l'etapa.


Sortida oficial devant l'hospital de Calella.

Els Tres Termes

Cami que porta fins Can Ginebra a St. Islce de Vallalta

Pont sobre la riera de la Vallalta entre Can Ginebra i la

carretera de St. Cebrià a St. Iscle.

Canet al fons desde la Creu de Canet.

Creu de Canet o de Pedracastell.

DE CALELLA A LA CREU DE CANET

Avui 17/08/2008 la Colla Peu a Terra la formen en Joan Masvidal, l'Oscar León, l'Agustí Osuna, en Jordi Pont, en Jordi Riudavets i en Joan Grima.

Sortim a les 07:45 h. de davant de la font de l'Hospital de Calella en direcció a la Carretera d'Hortsavinyà, tambè coneguda com a Carretera Nova, pujant fins a Sant Andreu en direcció als Tres Termes. Tot seguit vaixem fins arribar a l'Urbanització de Castellar d'Indies on entrem i agafem el camí asfaltat uns 600 o 700 m. Desprès de passar el resturant los Molinos que està tencat al final del carrer trobem tres camins i agafem el del mitg i al cap de poc ja s'acaba l'asfaltat.

Continuem pel camí enmitg del bosc pujant i baixant suaus pendents i arribem a un camí mes ampla i continuem baixant fins arribar a una trenca que posa Camí Forestal a Can Palau, però no passem per el mitg de l'Urbanització, sino que a la baixada trenquem cap a la dreta i agafem una baixada mot llarga i ràpida on es podem agafar desseguida el 50 o 60 km/h., tot enmitg d'un bosc molt frondos. I arribem a l'Urbanització de can Ginebre on la pasem i tot seguit arribem, desprès de passar un petit pont, a la Carretera de Sant Cebrià a Sant Iscle.

Agafem aquesta carretera i tirem cap amunt en direcció a Sant Iscle. Arribem a un benzinera i tot just passar-la trobem un camí a ma esquerra que ens condueix directes a la Creu de Canet.

Cal possar el plat petit i el pinyó gros en agafar aquesta curva després de la benzinera, doncs la pujada es molt forta i amb xeregais.

Desde el trencant de la benzinera a la Creu de Canet i han aproximadament uns 2 km. i arribem a dalt a les 09:20 m.

Un cop som a dalt de la Creu de Canet ens fem les corresponents fotos i gaudim de unes magnifiques vistes, veiem fins a Barcelona per una banda i Calella per l'altre ila plana de Canet i l'autopista els nostres peus.

En el camí de baixada de la Creu agafem un camí a mà dreta que ens condueix directes fins el poble, passant per la riera i al costat hi ha el Castell de Santa Florentina.

Un cop arribat a la carreta N-II, anem en direcció a Calella i arribem fins a Pineda de Mar a esmorzar al Bar Rute, situat tot just entres al poble pel la Diagonal.

Arribem a les 10:05 m. desprès de haver fet 37 km.